Click on the Edit Content button to edit/add the content.

Hi ha dies que et lleves i se t’enganxen els llençols. Els peus et pesen, res et sorprèn. 

Des de fa hores et notes una cosa enganxada al pit, una sensació estranya. Potser et preguntes si és normal o si només és cosa teva i, de fet, no ho és: moltes de les persones que t’envolten tenen la mateixa sensació incrustada. Perquè no és una cosa que ve de dins, sinó de fora: es diu…

grisor

Ja fa temps que la grisor s’ha escampat pel barri.

La grisor comença com una estranya molèstia al pit que va escalant fins arribar al cap. És aleshores quan ens sorprenen les preguntes del tipus

Com puc fer-ho?

Per què?

Si només ho faig jo, val la pena?

Si els altres no ho fan, jo hauria de fer-ho?

 Et sonen, aquestes preguntes? És cosa de la…

GRISOR

El pitjor és quan arriba als ulls. Aleshores ho veiem tot apagat, trist… pitjor: ho veiem impossible, sense esperança.

Però d’esperança n’hi ha sempre. Per veure-ho clar només has de caminar pel barri.

No t’hi has fixat? Hi ha gent que sembla que no li hagi arribat la grisor, emanen llum pròpia!

Però no creguis que és perquè són especials i prou. De fet, és perquè…

Bé, no t’ho puc dir encara. 

És que és un secret, i cadascú en té el seu, és clar.

Et proposo una cosa:

Conèixer els secrets d’aquests veïns i veïnes. Deixar-te guiar per ells en aquest joc, en aquest descobriment, en aquesta reconnexió.

Després d’això, el barri no serà el mateix, ni tu tampoc. Però no vull avançar-me. Crec que en Rayan té moltes coses a dir-te. 

Que comenci la gimcana!

00:00

Hi ha dies que et lleves i se t’enganxen els llençols. Els peus et pesen, res et sorprèn. 

 

Des de fa hores et notes una cosa enganxada al pit, una sensació estranya. Potser et preguntes si és normal o si només és cosa teva i, de fet, no ho és: moltes de les persones que t’envolten tenen la mateixa sensació incrustada. Perquè no és una cosa que ve de dins, sinó de fora: es diu…

grisor

Ja fa temps que la grisor s’ha escampat pel barri.

La grisor comença com una estranya molèstia al pit que va escalant fins arribar al cap. És aleshores quan ens sorprenen les preguntes del tipus

Com puc fer-ho?

Per què?

Si només ho faig jo, val la pena?

Si els altres no ho fan, jo hauria de fer-ho?

 Et sonen, aquestes preguntes? És cosa de la…

GRISOR

El pitjor és quan arriba als ulls. Aleshores ho veiem tot apagat, trist… pitjor: ho veiem impossible, sense esperança.

Però d’esperança n’hi ha sempre. Per veure-ho clar només has de caminar pel barri.

No t’hi has fixat? Hi ha gent que sembla que no li hagi arribat la grisor, emanen llum pròpia!

Però no creguis que és perquè són especials i prou. De fet, és perquè…

Bé, no t’ho puc dir encara. 

És que és un secret, i cadascú en té el seu, és clar.

Et proposo una cosa:

Conèixer els secrets d’aquests veïns i veïnes. Deixar-te guiar per ells en aquest joc, en aquest descobriment, en aquesta reconnexió.

Després d’això, el barri no serà el mateix, ni tu tampoc. Però no vull avançar-me. Crec que en Rayan té moltes coses a dir-te. 

Que comenci la gimcana!

00:00